dilluns, 21 d’agost del 2017

AGRAIMENT



Agraïment




Per les plorades sense to ni so del mico roset  i esquifit, que aixecant els braços enlaire demanava pujar per estar sobre el mon.

Per les menjades que van quedar al terra i el berenars cruspits amb devoció.

Per la dolçor de las trapelleries i les mirades picares i tendres de la teva infantesa.

Per la complicitat en l’ adolescència amb el teu “mano”.

Per tantes nits de desvetlla fins a sentir la clau al pany, i a l’ estona de puntetes comprovar que estaves sencer.

Per totes las col·laboracions d’ ajuda al Pare per San Joan, remugant però mai ens vas fallar.

Per tot el ventall de...! amigues, amics compis músics  pintors, i un llarc etc. que vàrem conèixer i acceptar

I per tota l’ ajuda que ens vau donar els dos...”pin i pon “amb l’ Alzheimer del Avi Lluís.

Per tot el teu sopor i col·laboració  que jo sola no hagués pogut ni de bon tros, amb els cinc anys tant durs que hem tingut de suportar, davant l’ adversitat que ens va regala la vida.

No ha estat fàcil no,  la vida es de tot, menys fàcil, però quan s’ esta unit tot rutllà millor, la carrega a portar si ja dues esquenes pesa menys.

                               Gràcies per escoltarem i entendrem com un amic
                               Gràcies company per la teva ajuda, això no te preu
                               Gràcies fill,  gràcies amb tot el cor per ser hi.