divendres, 2 d’agost del 2019


Lluitar per els teus drets

Es important en aquesta vida saber quin es el teu espai.

Procurar sempre que ningú envaeixi el teu lloc. 

Recordar sempre que el passat es això feina feta, i que l’aigua d’un riu mai torna a passar dues vegades per el mateix espai. 

Tenir sempre present que la vida i  les petites coses son oportunitats que la vida ens dona, i deixar-les  escapar es energia perduda.

L’ahir ja es passat... avui es present... i dema , ¿qui l’ha vist.
Resumint la parra fada... viu... riu... canta... o plora com si no hi avés un dema.
Jo voldria que totes les persones tinguessin el control de la seva vida amb exclusiva, saben lo que intento explicar, oi.

Fa un temps i per recomanació del meu fill, bai llegir un llibre molt interesant,  el llibre es del escriptor Naguib Mahfuz i Nobel de Literatura del any 1988, i el llibre es El Café de Qúshtumar, bai llegir la meitat del llibre i per causes que no recordo alli es va quedar, com no m’agrada deixar les coses a mitges un dia el bai retornar la seva lectura i com es normal havia perdut el fil del llibre, va i  torno a començar per la primera pagina i rellegin- lo es quant baí trobar la verdadera essència del llibre.
Esbudellant les paraules bai arribar a lo següent, Que governar es coneixement, es experiència i capacitant, mai  es exili ni presó ni molt menys detenció.  

No penseu  que la cosa va per la per política  res mes lluny de la qüestió, es la part emocional a lo que estic intentar arribar.

Això va per les persones que malgrat tot, i  ni ja mes de les que podem pensar, les que el seu cos, el seu calendari biològic i el seu tarannà, van cada un d’ells al seu ritme, que no es acopla-se’t precisament al seu estil de viure la vida.





divendres, 26 de juliol del 2019

Petons o no


Mai no riguis del poder d’una paraula o acció feta amb el cor

Una mare es molt mes de lo que nosaltres pensem 

 Una mare es aquella dona que dins al paritori t’acull dins els seus braços i t’acarona, fa seva aquella coseta vermella que no fa mes que plorar, mamar i mullar els bloqués. Voleu saber lo que porta a una dona acollir-lo, per cuidar-lo sense condicions... dons els nou mesos que l’ha portat dins seu, es un amor pur,  un amor per sempre.

Una mare es paciència, es sacrifici, es perdo.  Es la persona que t’acompanyarà  tota una vida, et donera  tot l’amor que te dins seu, estimació protecció es el regal mes gran que Deu  ha posat al teu camí.

Una mare et controlarà les teves entrades i sortides, les companyies moltes vegades poc adients, i  moltes vegades com una lleona defensarà lo indefensable dels  teus errors 

Sempre tindrà  un raconet  al seu moneder per tapar les teves mancances. 
l

La mare t’oferirà un niu per viure, però al temps et darà  l’oportunitat de que volis sol, que volis lliure.

T’obrirà les portes  però amb la llibertat que triïs quant creuar-les.
Et donarà estris i eines per que decideixis com viure la teva vida, perquè  recorda, la vida es teva i de ningú  mes,  tant sols tu tens la decisió final.

Una mare veu a traves dels teus ulls, però amb les seves ulleres.
La que es mare de veritat,  et canta les veritats i et fa plorar, això vol dir que t’estima amb devoció, et treu les pedres del camí, deixa’n  alguna per que puguis encepegar i saber que estàs equivocat.

Jove o gran, alta o baixa, humil o senyora,  tant i fa, mare es la que ha parit amb dolor, aquell dolor que sent, quant el fill de les seves entranyes passa per mals moments.
Qui o ha passat o sap.

Potser que jo com a mare he pogut fallar, però si ha estat així, a estat a contra cor.