Lluitar per els teus drets

Es important en aquesta vida saber quin es el teu espai.

Procurar sempre que ningú envaeixi el teu lloc. 

Recordar sempre que el passat es això feina feta, i que l’aigua d’un riu mai torna a passar dues vegades per el mateix espai. 

Tenir sempre present que la vida i  les petites coses son oportunitats que la vida ens dona, i deixar-les  escapar es energia perduda.

L’ahir ja es passat... avui es present... i dema , ¿qui l’ha vist.

Resumint la parra fada... viu... riu... canta... o plora com si no hi avés un dema.

Jo voldria que totes les persones tinguessin el control de la seva vida amb exclusiva, saben lo que intento explicar, oi.

Fa un temps i per recomanació del meu fill, bai llegir un llibre molt interesant,  el llibre es del escriptor Naguib Mahfuz i Nobel de Literatura del any 1988, i el llibre es El Café de Qúshtumar, bai llegir la meitat del llibre i per causes que no recordo alli es va quedar, com no m’agrada deixar les coses a mitges un dia el bai retornar la seva lectura i com es normal havia perdut el fil del llibre, va i  torno a començar per la primera pagina i rellegin- lo es quant baí trobar la verdadera essència del llibre.

Esbudellant les paraules bai arribar a lo següent, Que governar es coneixement, es experiència i capacitant, mai  es exili ni presó ni molt menys detenció.  

No penseu  que la cosa va per la per política  res mes lluny de la qüestió, es la part emocional a lo que estic intentar arribar.

Això va per les persones que malgrat tot, i  ni ja mes de les que podem pensar, les que el seu cos, el seu calendari biològic i el seu tarannà, van cada un d’ells al seu ritme, que no es acopla-se’t precisament al seu estil de viure la vida.