La Fira

Aquest es l´edifici del nou centre comercial inaugurat  recentment a Reus.

Es bonic, no es diré pas lo contrari, però  careix de caliu, es fred ,  es la meva opinió, tant respectable com altre, des de  que va obrir portes hi he estat tres vegades, i crec que poc-as  mes amb veuran el pel.

La primera i segona va ser per curiositat, i avui el motiu era,  que la companya de telefonia movil que tinc enregistrats els telèfons personal i fixe, ha estat  traslladada,  de la Plaça de la Llibertat, al espai de La Fira i no en tingut ni el detall de posar un comunicat a la porta de la antiga oficina.

El motiu era una gestió que ja feia dies es tenia que fer, com fora del espai Fira es impossible d´aparcar el coc-he,  he agut de recorre al aparcament subterrani del centre, la sorpresa ma l´he emportat quan he anat a pagar trenta dos minuts , un euro, però la gent no es ruc  i al aparcament tot i que avui som dilluns i es dia de mercat,  aixo vol dir que es dia de molts foresters però  hi avia pocs coches.

No se si aquest centre tindrà  èxit o no, el temps ho dirà, jo personalment compro millor al comers de proximitat,  soc partidària del tu a tu amb els dependents, m´agrada qua m´aconsellin i escoltar la seva opinió, tot que l´ultima paraula sempre sigui la meva. A mi amb molesta quan a un centre una mica gran preguntàs  algo i coincideix que mai son d´aquella secció, total et quedàs  igual.

El segon dia que bai estar a la fira buscara  una jaqueta o be un Anorac, bai interes arme   dins  una tenda que tinc costum de comprar, a la Plaça Mercadal, tot que la botiga es gran,  ja el mateix sortit,  a una que a l´altre dons per veureu per  lo mateix no es necessari  camina tant,  i bai opta per anar a la de sempre.

Soc de las persones que pensen que las tendes de proximitat fan gran un poble, i es per aixo que Reus ha crescut com a poble comercial, que no te res que enveig a  ningú, crec que l´encant de anar per el centre mirant aparadors veure gent que coneixes i fer la petar no te preu, per tant jo al centre del caliu" dels nostres botiguers  de tota la vida,  els que en fet que es reco neixi  el bon fer amb el comers del nostra estimat Reus.

 Ja saben la dita "Reus Paris i Londres i el carrer de Monterols" es un Slogan que ha donat la volta per molts llocs i que com a bona Reusenca n´estic molt orgullosa.

Tenim ciutadans molt  il·lustres, Pintors, , Poetes,   Escultors,   Ceramistas  i fins i tot un Militar conegut a reu del mon El General Prim, dons que mes volem mes.

Tenim diversos Teatres, el Maravellos Teatre  Fortuny, Teatre Bartrina ,El Bravium , L´Orfeó  Reusenc , i alguna de les Escolàs tenen Teatre propi dons que ens fa falta, tenim una mica de tot. 

Ara d´qui pocs dia es muntara el mercadet de Nadal,  tot i que a jo no soc massa de festes, per motius personals (quan comen san  a faltar gent estimada ) et dol, i no es lo mateix, però es llei de vida i es te que acceptar el designe del destí, no queda altra.

Acabo,  les compràs jo al comers de proximitat, els torrons al torroner de tota la vida, els vins a poder ser a do ixo  a la bodega de sempre, i la resta de viandes al mercat on la experiència dels professionals, t´aconcellan  amb lo millor, i aixi no vas errada.

Un bon Nadal per aquells que el celebrin i un prosper Any Nou, i que ses Mages tats  els Reis d´Orient siguin molt generosos, i ens  portin  la Pau que tant necessitem tots plegats.

 Per acabar i perquè vegin que no enganyo, una foto del tiquet que he pagat .

      

Diuen

Diuen, ¿ diuen que estic sola? no es veritat,  mai avia estat tant acompanyada, la gent diu, la gent pensa, la gent fa, que sap la gent, que saben de mi, qui son ells per parlar de la vida dels demés.

De la soledat, ja n´he parlat, la soledat esta al cap, mes no al cor, surti a  fer una passejada, anar de tendes amb amigàs amb afinitat amb tu  mateixa,  visitá malalts o amigàs que per la  edat surten poc al carrer,   jo en conec i de tant en tant els fai visitas.

Aquesta vida,  ens dona no poc as   possibilitats  de gaudir ne,  no pots quedar te  a casa tancada,  lo que en aquesta vida tenies pautat per fer,  si has complert desprès el temps es tot teu i res a dir, es el meu pensament, tant respectable com altres, jo no fai  judicis  morals de ningú, no soc jutge ni m´agradaria tenir una responsabilitat d´aquesta mena, ! visc i deixo viure! .

¿Que desitjo jo per altres persones?  dons molt simple, que las persones que m´envolten no petegin, que visquin i siguin feliços,  poder viure amb pau, aixi de simple. 

¿Per mi mateixa?  gaudir de bona musica, i dels llibres que  son la meva pasio, anar  al teatre, cine i l´esta asseguda a la taula d´un cafè,  amb bona companya  aixo no te preu, pot ser que d´aquestes  petites  coses que  no  havia gaudit mai, son les que ara amb fan feliç, tot i que la felicitat es relativa per que complerta no existeix, sempre li fa falta aquell puntet per ser del tot.

Avui mateix, al centre d´amics de Reus una amiga d´el meu fill i ara meva també, fa un recital de Poesia, he estat convidada,  la poesia si es  bona,  en gaudeixo. 

Passejades per l´aire lliure, a la vora del mar,  el mar amb captiva i amb dona pau  i relax,  de mica en mica bai incorporant coses noves, m´atrauen els boscos però  aixo te mes perill si no coneixes  el lloc corres el risc  de extraviar-te  i complicar la existència als altres, als voltants  de  la ciutat on visc,  esta ple de llocs d´interes, d´uns anys anse  els paratges  van  canviam, deu ser la Metamorfosis de la mateixa natura.

Jo recordo com era el meu estimat Reus,  quan era una nena, ja indrets que eren  mes entranyables,  abans per posar un exemple La Plaça de la Llibertat, era mes rusticà, si,  però mes de veritat mes humana,  els bancs de pedra, la petita font amb el raig d´aigua que no parava  mai, i el Monument als Caiguts (el bitllot) com popularment l´anomena-vam  els Reusencs, i la  tribuna de pedra on es feien concerts amb la Banda de musica.

Es per aixo que he explicat que amb nego a dir que amb sento sola,  per que seria faltar a la veritat, quan estic amb gen estic acompanyada i quan arribo a casa tinc la companya de la musica els llibres l´ordinador etc etc , ¿sola? no jo amb nego a dir aquesta paraula, la soledat  esta al cap no pas al cor.
 

La Bicicleta i el Cine

De un temps cap qui, i veien  el  panorama que ens ofereix  la tele,  amb lo referent a peli cules, he decidit pas arme  al cine minoritari, que poc a poc cada dia l´entenc mes,  per la filosofia que ens aporta, molt diferent a las programacions que pauten cada setmana,  cinc peliculas una rere altre, lo que abans s´anomenava "sesio  continua" .

La primera que bai visualitza es una que a  ! l´any 2008 va ser Palma d´or al festival de Cannes!  i dirigida per Laurent Cantet,  es, La Clase  amb va agradar per la problemàtica que porten als adolescents, i la forma de orientar-los  amb ma esquerra.

Pero no en parlaré d´aquesta, voldria parlar de la segona, un film dirigit per el director Haifaa Al Mansour, que va ser la guanyadora !!Festival de Venècia!!  2012 com a millor peli cula d´art  i en saig.

Wadjda, (Wod Mohammed) es una adolescent d´ uns dotze o tretze anys viu amb la seva mare(Reem Adbullah)  als suburbis de Rial, país de religió  Musulmana,  on ja es sabut que les dones del moment que neixen son ciutadans de tercera categoria, guapisima  la adolescent, amb uns ulls que et captiven des de  el primer instant que la veus.

Jo no entenc lo de  anar vestides normals a casa, i  tenir que transformar-te  per surti  al carre, negras fins als peus i tapades  amb  un vel que s´anomena Hiyab, personalment el trobo denigrant per la dona.


La mare al tenir la seva filla, i després d´un part dificultós, va quedar estèril per parir mes fills, llavors la tasca de buscar nova esposa, recau en la mare d´ell, tot casaments arreglats

El pare esta fen els preparatius de boda amb altre dona, i com es costum entre els Musulmans es te que acceptar la segona esposa i les que calguin, per des contat  ella i la seva mare i  tenen  que assistir. Els diners que tenia estalviats per la bicicleta els dona a la mare per que es compri un bon vestit.

La noia es amiga d´un jovenet de la seva edat  que te una bicicleta, ella esta obsessionada  amb tenir  una, i la vol de color Verd, recull moneda a moneda tot lo que pot, fa polseres i les ven, tota mena de treballs per guanyar diners i  poder comprar la bicicleta, la te aparaulada al "Bassar", on la va veure   i li va robar el cor, la mare li diu que les noies no poden gaudir de segons quines coses dons El Coran o te prohibit, però es mes forta la seva il·lusió i  determinació,  que la paraula de la seva religió.

L´escola on va, fan  una demostració de llegir  El Coran, alguns versicles, on va inclòs  la forma de llegir ,interpretar i donar forma als versicles del esmentat llibre, tan sagrat per els Musulmans amb un premi en metílic per la guanyadora..

Quan comença a llegir no te idea de res, no entén els significats,algunes  paraules  no sap donar la entonació que hi toca, i es la seva mare indican  el to necessari  de llegir,  quan ella comença a domina la tecnica   quan  re zas  El Coran s´allargant  les paraules com si fos un cant., ben resat es bonic de sentir.

Guanya el concurs, i aquí ve la seva decepció , quan li pregunta'n  que farà  amb els diners, ella diu que seran per comprar la bicicleta, llavors li diuen que les noies no poden muntar amb bicicleta per perill de perdre la Virginitat, el seu mon s´enfonsa i plora decepcionada, es quan dies després la mare l´obsequia amb la bicicleta, la mare entén que la vida ha estat injusta amb ella, que la religió  no te dret a decepcionar a ningú  per raó  del sexe amb el que ha nascut.

Crec que la mare veu i entén  que el pare fa la seva vida en raó de lo que les lleis Musulmanes diuen,  sempre beneficiant al home i  humiliant  la dona, aquest es el motiu que fa obrir els ulls a la mare, davant l´injustícia que ha patit la jove neta  Wadjda, !la noia d´els ulls captivadors.

Peli cula  que recomano, es un cine diferent,  però  mes interessant  que moltes peli culas de cine que setmana rere setmana programam, repetint moltes de las peli culas,  fins l´avorriment. 

 

Jovenets divertinçe "Castanyada"

Dia  trenta u de Octubre deu i mitja de la nit, castanyada amb bona companyia,  fins a les cinc de la matinada del dia u de Novembre.

Quan una cosa dura tantes hores, tant sols vol dir,  que tens bons "cole gas" que et fan la nit agradable, amena i que estas pa san  la nit amb intensitat, es tracta de posar hores felices  als anys,  aquestes  hores  donar-li  vida  diversió i de tant en tant un trague't   de aigua amb misteri, no te cap mes secret.

La fotografia que esta encapçalant aquest escrit d´avui,  es quan entaban  elaboren  amb "Ritual" inclòs de la famosa "Que imada" Gallega, que quan  entre  u fa suaument,  però quan arriba dins teu es torna  (tremenda) s´apodera de tu, de la teva voluntat et fa dir  i fer coses que ni tu pensàs, però  caram es la sal d´aquestes reunions,¿ si no?  quina finalitat tindria  la reunió entre amics.

Erem nou persones, ni molts ni pocs, els justos per no haver mals rotlles, soparets,  dolços casolans que la Carme sempre te ve a fer los i  els fa bons, coquitos de la  ma de la respostera La Fina, licors varis,  de la ma dels  mestres licor aires L´  Agustí i el  Rodolf, castanyes i moniatos de la ma del amo del mas que no recordo ara mateix com es diu,  ajudant de la llar de foc  la Fina, directora  de la festa las dos Isabels  auxiliar de cuina jo mateixa o sigui l´altre Fina,  el Fermin ,  un dels ajudants  a netejar las Vieiras que deu ni do la feinada que donen aquestos vichos , però que bons que estan.

La bomba final va ser la elaboració de la famosa !Que imada! vam riure fins a caure'ns  les llàgrimes,el conjurode lo mes divertit,  però amb  lo que mes rèiem  amb el conjuro era  lo seriós que intentava  posar se  i no aconseguia, si  la festa aquesta es ves fet  a un pis, averem acabat a comissaria  per la es candelera  que ens  surti de dins al cor.

Alli  es van cantar Tangos, Cançons picant ones i verdulaires , que es la sal de les reunions tots eren adults i res a dir, de ! la Asturià  pàtria  querida!  fins a repertori gallec pa san per els tangos, i com no podia faltar els acudits verds i algun dels blancs, aquests no fan riure tant, resumint ens o varem passar d allò mes be, sense fer cap  mal a ningú, varem tornar sencers a casa que d´aixo es tractava, (cada ovella amb la seva parella, i tothom a casa seva, com tenia que se.

Ara esperant  la propera festa a la que jo m´apunto amb els ulls tancats, a viure la vida lo millor que es deixi que aquí estem de pas i ningú sap el dia que ens reclamaran des de  dalt, que segurament es deuen fer festes i es deu passar be, com deia al comença,  es tracta de posar vida als anys i no lo que molta gent aburrida  fa,  que posen  anys a la vida i estan a l´expectativa a ser cridats e dalt .

   L´agraïment a to tom que m´acollit al grup dons  m´ajudat i amb ells o  passo pipa.

A la Isabel i Agusti, la Carme i el Fermi, la Fina, el Rodolf, els propietaris de la masia la Isabel i parella i com érem nou,  falto jo,  l´altre Fina, i un record molt especial que es va trobar a falta,  la Maria José que es l´anima de les festes, i per causes alienes a ella no va poder vindre, tots saludats, vinga amics fins la propera que tots esperem sigui aviat, salutacions a tothom.