AMICS?
La vida no deix
de sorprendrem, tens amics que creus incondicionals i t’ emportes cada sorpresa
que quedes boca badat i amb cara de RUC.
Estem vivim temps
difícils per tota la situació que viu Catalunya i parles amb gent que no persones
que es creuen amb el dret de culpar te a tu de la situació, per el sol fet de
ser d’ aquí d’ arrel.
Un neix on li
toca i jo molt orgullosa de haver me tocat aquí en aquesta meravellosa terra
plena d’ encant, que carai com la resta de Espanya on ja paratges preciosos.
Amics, de veritat
els puc contar amb els dits d’ una ma, la resta coneguts, “amiguets” i paparres
que s’ enganxen on poden treure quel com, “”quan et necessiten.””
El s amics /
amigues els classifico en tres grups, a saber.
Aquests de devall de la foto son el primer "grup" els aprofitats.
Els primers / els
interessats que sempre demanen ¡ però ! ells no donen mai res.
Els segons / els
ploramiques que sempre van explicant penes
Les alegries las guarden per ells i es que en saben....... sempre van
recollint.
Y ara els bons,
els de veritat. Els que sempre estan disposats per tot, que ja no tens que
parlar i sempre estan amb tu, a les duràs i a les madures, els que comparteixen tot
lo que tenen al seu abast, els que jo tinc la confiança que els deixaria a casa
sense cap por.
Ara diré un
“chascarrillo” que sempre diu el meu fill......amics, amiguets, i cagamandurries. I es veritat en dono fe.
