Lluitar
per els teus drets
Es
important en aquesta vida saber quin es el teu espai.
Procurar
sempre que ningú envaeixi el teu lloc.
Recordar
sempre que el passat es això feina feta, i que l’aigua d’un riu mai torna a
passar dues vegades per el mateix espai.
Tenir
sempre present que la vida i les petites
coses son oportunitats que la vida ens dona, i deixar-les escapar es energia perduda.
L’ahir
ja es passat... avui es present... i dema , ¿qui l’ha vist.
Resumint
la parra fada... viu... riu... canta... o plora com si no hi avés un dema.
Jo
voldria que totes les persones tinguessin el control de la seva vida amb
exclusiva, saben lo que intento explicar, oi.
Fa
un temps i per recomanació del meu fill, bai llegir un llibre molt
interesant, el llibre es del escriptor
Naguib Mahfuz i Nobel de Literatura del any 1988, i el llibre es El Café de
Qúshtumar, bai llegir la meitat del llibre i per causes que no recordo alli es
va quedar, com no m’agrada deixar les coses a mitges un dia el bai retornar la seva lectura i com es normal havia perdut el fil del llibre, va i torno a començar per la primera pagina
i rellegin- lo es quant baí trobar la verdadera essència del llibre.
Esbudellant
les paraules bai arribar a lo següent, Que
governar es coneixement, es experiència i capacitant, mai es exili ni presó ni molt menys
detenció.
No penseu que la cosa va per la per política
res mes lluny de la qüestió, es la part emocional a lo que estic intentar
arribar.
Això
va per les persones que malgrat tot, i ni ja mes de les que podem pensar, les que
el seu cos, el seu calendari biològic i el seu tarannà, van cada un d’ells al
seu ritme, que no es acopla-se’t precisament al seu estil de viure la vida.