Saps jo voldria explicar
moltes coses, però a la meva
manera, de literatura en se mes per lo que he llegit, que per lo que puc
escriure, no tinc formació ni estudis, la època de la escola ja ma agafa
llunyana, però se que tu podràs entendre els meus pensaments.
Per estrany que pugui semblar te trobo a
faltar, y crec que es pot entendre, han estat molts anys junts i a pesar de las nostres diferencies tant
culturals, ideològiques o be del dia a dia érem dos polos oposats, però teníem
lo mes important que es pot tenir, dos fills que ens unien per sempre, i a la
nostra manera de entendre las coses un respecte un cap la altre.
Saps ja dies que la soledat pesa, i el cor sa
encongeix, son instants curts però quan passa es com un ofec.
Hi ha vegades que amb sembla notar la teva
presencia amb petites coses, tant petites com sentir la fragància de la teva
colònia entre altres.
Se que a tu no te agradava la musica, mes
aviat te molestava, però jo no se viure
sense ella, la musica m’abraça i amb fa
sentir que estic viva. He decidit que igual que no vull ser el basto de ningú,
al mateix temps no vull que ningú tingui que ser el meu, la vida es curta i es
te que gaudir la al màxim.
Arribant a aquestes alçades de la vida he
decidit deixar al terra la motxilla que fa tants anys que arrossego, ara el pes
ja es important i el meu cos esta dient prou. Per la vida es millor anar
lleuger de equipatge, i amb la anima neta, es amb la experiència que els anys te dona
i lo que la vida te ensenya, que saps diferencià lo important de lo
banal pensar en el camí que vols fer i ajustar la carrega que puguis portar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada