dimecres, 15 de novembre del 2017

Mama tinc po po po.



Histories de la po


La vida no deix de sorprendrem, tens amics que creus incondicionals i t’ emportes cada sorpresa que quedes boca badat i amb cara de RUC.

Estem vivim temps difícils per tota la situació que viu Catalunya i parles amb gent que no persones que es creuen amb el dret de culpar te a tu de la situació, per el sol fet de ser d’ aquí d’ arrel.

Un neix on li toca i jo molt orgullosa de haver me tocat aquí en aquesta meravellosa terra plena d’ encant, que carai com la resta de Espanya si hi ja llocs preciosos.

Amics de veritat els puc contar amb els dits d’ una ma, la resta coneguts, “amiguets” i paparres que s’ enganxen on poden treure algú, “”quan et necessiten.””

El s amics / amigues els classifico en tres grups, a saber.

Els primers / els interessats que sempre demanen ¡ però ! ells no donen mai res.

Els segons / els ploramiques que sempre van explicant penes  Les alegries las guarden per ells i es que en saben, sempre van recollint.

Y ara els bons, els de veritat, els que sempre estan disposats per tot, que ja no tens que parlar i sempre i estan, a les duràs i a les madures, els que comparteixen tot lo que tenen al seu abast, els que jo tinc la confiança que els deixaria a casa sense cap por.

Ara diré un “chascarrillo” que sempre diu el meu fill......amics,  amiguets, i cagamandurries.  I es veritat en dono fe.