Aniversari

Aniversari, avui fa sis llarcs anys que ens vas deixar, i no per aixo es menys dolorós,però sis anys donen per molt, ! per tenir rabia, dolor,sentiments de culpabilitat i no se quantes coses mes!  però saps, ara ja no sento res d´aixo,
Penso, que el teu cos ja no podia mes i la mort va ser la teva alliberació, persona massa vital per viure condicionat i viure amb las limitacions que la malaltia t´ àuria posat .
La desfilada la comença , L´Avi, l´avi dolç i bo que la malaltia del "oblit" se va emporta cap a llocs on las malalties no es senten, i tu ¿ potser l´enyorabes? uns anys després la Iaia, un diumenge es dormi i despres d´una dormida de vuit dies ja no desperta , una mort ben dolça va ser l´única que s´en va anar  sense cap mena de dolor, el dolor el porta  dins al cor , del primer moment que va saber que tu ja no hi erets, nosaltres sempre hem tingut la convicció que tot i que ella parlava poc, la proseso anaba per dins seu i li anava rosegam las entranyes.
El pare era lo mateix, callat patín per dintre seu, sense expressa lo que patia i sentia, preo van ser moltas las vegades que ell pensa'n  que no el mira tenia els ulls anegats de llagrimas, la seva salud ja estaba tocada feia molts anys, i aixo li sumem la negativitat que ell tenia i que las coses es van anam complicam el còctel que es va fer en tot aixo li va desencadenar la mort.
Avui es un dia trist, per la absència dels éssers estimats però amb la conformitat que tant de la meva part com la del Oscar els vam cuidar i varem procurar una vida lo mes còmoda possible, no tinc sentiments de culpabilitat de cap mena, jo crec que tot te un per-que.
No es mou la fulla d´arbre ,no baixa l´aigua dels rius ",Eolo el Deu del vents" no bufa  si el Mestre de dalt no dona el consentiment,  l´Univers esta programat i disposat per seguir una ruta traçada  prèviament.
Ha fet divuit anys de l´avi, sis de tu  estimat Carles,dimecres dos de la Iaia i cinc mesos menys un dia de tu estimat Marià , on esteu os desitjo un bon dia de la Maré de Deu d´Agost ,L´Assumpció de la Mare de Deu, resumim el sant de totes las Maries, felicitats a totes .

Mirar al futuro con esperanza

Estava a punt de sopar i !zas! la noticia del dia, El Gobern de Espanya representat per el seu Ministre,Sr.Cristobal Montoro ,ens dona la alegre noticia, el proper 2016 las pensions pujaran un 0,25 per cent.

Saben he pensat que amb la pujada del any dos mil quinze  que la tinc guardada en un petita capsa , i sumam a la pujada d´aquest dos mil setze, comprar accions de algun lloc i podré comença a constituir un petit patrimoni, sempre pensam en el dia de demá .

Saragoza y els del Country

 

La ultima vegada que bai esta en aquesta Capital del Aragó tenia quinze anys, que per cert els bai complir allí mateix hi vam anar a parar uns dies d´estiu,erem una colla d´amics jo anava amb els pares, com no podia ser d´altra manera eren uns altres temps menys tolera'ns, ara amb el temps tot es diferent, ni millor ni pitjor simplement es diferent.
Cinquanta dos anys després,hi he tornat com aquell que diu han pasat quatre dies,amb van convidar una amiga que pertany a un grup que ballen "Country" i balls en linea que ara mateix estan de moda,la excursió era d´una trobada amb els Manyos, i com jo m´apunto a un bombardeix, allà que bai jo.
Va ser una excursió molt agradable,hi estic oberta a totes las que facin,per que no, en aquesta vida es te que gaudir de tot lo que es presenti, total no fai mal a ningú, els temps de infermera cuidadora ja ha passat, dins aquest grup ha conegut gent guapa, gent que m´han acollit amb simpatia, fins hi tot he retrobat dues veinas del carrer on bai néixer, hi que anabam a la mateixa escola, las dues ballen que es una passada de be, jo no crec que arribi mai a res, però lo be que ens ho passem no te preu.
M´apuntat a clases de ball amb linea, be lo que es ball es una cosa i lo que trepitjo jo un altre molt
diferent, ja n´aprendre hi si no,  es lo mateix, passar-ho be es lo que conte, alli he conegut a la Maria Josê, Dolors,Fina,Fermin,Carme hi alguns mes que no recordo els noms.
Amb ells bai a sortides Cambrils Tarragona  algun local d´aquestos de musica, demà mateix ni ja un prop de casa meva hi no hi faltaré, es divertit veuré com ballen, ells si que ho fan de veritat, pot ser algun dia serà la meva oportunitat, tancó aquest escrit d´avui amb una fotografia que bai fer a Saragossa, hi m´agradaria donar las gracies, de tot cor a tota la gent que m´han acollit, dins al seu grup, es gent sana amb problemes com tot-hom pot ser per aixo m´agraden mes

.La foto es de l´actuació a Saragossa.

Educació

Avui estava seguda a una terrassa d´estiu,  a la fresca,avui després de tants dies de una intensa calor  sufocant es podia respirar,hi aprofitant el respir que ens ha donat la natura, he sortit  a fer un cafè ,hi ferla petar agradablement amb una bona amiga.la tinc amb gran estima, baix la meva opinió,es persona amb seny i el cap al seu lloc,això avui en dia va mes aviat escàs, per lo que es te que aprofitar quan tens la sort de conta amb gen aixi.

Pot ser que les circumstància de la vida  tinguem personàs una mica agobiada  ,enfadada, per l´actitud de la gent que els envolta i tenen poca consideració vers la esposa,mare germana ,i la resta de personàs que composen l´àmbit familiar.

No he arribat ha entendre mai, que en els temps que vivim,dins el nucli familiar tinguem personàs de primera, segona y tercera classe, baix el meu punt de vista els membres que composen una família que conviuen junts, tenen el mateix drets i obligacions per la convivència familiar, no he entès mai, que per el fet d´haver nascut dona, tinguis que estar obligat a ser la criada del aprofitats, que deuen viure al segle quinze.

Tal com deia ,s´acostat una amiga de la persona que estava amb mi, estava enfadada i negativa crec que amb el mon sense,ha estat remugant del marit,fills, germà,hi demés membres de la família.veureu, a la senyora no li falta ban motius. però es que tot ve donat per l´educació, que des de el primer dia els has donat, educar-los per la vida en família, fen-los veure que allí ningú es mes que l´altre per la seva condició de sexe o edat.aclarim aquesta questió  tot tindria que anar com la seda.

A cada paraula que sortia de la seva boca m´entristia mes a mi, l´he vist tant crispada, es queijaba  de la mula col·laboració i sopor que te per part d´ells.

Crec que des de un primer dia la parella tenen que remar els dos en la mateixa direcció, tot lo que passa dins de casa es responsabilitat de tots ,partim de la base que tots mengem per lo tant embrutem,utilitzem la casa amb tots els en sers,  anem vestits i la roba es te que renta, però es que vestits hi anem tots i la roba necessita planc ha ,la nevera no s´omple sola,totes aquestes coses hi moltes mes formam part del àmbit familiar i es responsabilitat de tots col·laborar en aquestes tascàs, mai poden recaure damunt de una sola espatlla, la dona de la casa es una persona com els altres, no es pas una mula de carga.las casa i familias funcionen de primera amb la col·laboració de tots i totas.

Jo no pretenc donar lliçons a ningú, no es el meu estil, no dono mai cancells a ningú per la simple raó que a mi no m´agrada que ma els donin, soc adulta, se lo que tinc que fer i si m´equivoco es cosa meva, però jo he tingut dos fills del sexe masculí hi els he tractat com a dos membres mes del nucli familiar,de ben petits han tingut responsabilitats dintre de la seva edat i possibilitats de col·laboració,avui i des de  fa anys volen sols, un vola a dalt del cel, pero el que viu entre nosaltres es un home que no necessita a ningú per tirar endavant casa seva. es autosuficient del tot, hi aixo es aconsegueix amb educació des de el primer dia, a nosaltres ens ha funcionat, no es tant difícil, a la fi de mes de quatre coses en tenen la culpa els pares, ells com adults que son,tindria que fer-los entendre que la paraula "NO" s´incorporat dintre del diccionari de la RAE  i a mes es per ferla servir.

Amb l´actitud d´alguns pares lo que fan es crear vagós e inútils, gent no valida que no volen problemes per ells però tant els fa l´angoixa de la persona que els va donar la vida, el be mes preciat que tenim,qui no respecte als pares, no es respecte a ell mateix.

La nostra festa major

La tronada                        La foto de dalt es la preparada per fer-la petar

                            

                                        La foto de baix es quan peta

Sempre m´ha posat nerviosa , i després de haver petat , s'empra dic lo mateix , no ni ha per tant , i el proper  l´any  , amb tornam els neguits . Aquest any ho he vist de primera , dalt de una balconada , el seguici ja sabem que sempre es lo mateix ,però  ni recordo quan de temps ha passat de l´ultima vegada .si no recordo malament dotze anys , que es diuen aviat .

T´he recordat , que pensa-bas , no t´en vas mai del meu cap , ! recordo l´any que vas guanyar  " el tro de plata " ! amb una fotografia de la Tronada , Amb lletres majúscules , per que posar-se  al mig , es te que ser valent , i jo no ho soc , no m´hi posaria pas , ja nous elements ,però la meva debilitat es la mulassa i els estimats gegants , i posats a escollir amb quedo amb "" Els  Indis  "" i punt .

 No he fet la foto de mes aprop , per que era dalt de un pis i baixar era complicat , llastima que no s´aprecia be els elements . Ha fet calor , però ha valgut la pena aguantar , la part de la plaça ,que no tocava el sol   era plena de gom a gom , al sol no ni havia tanta .

Després hem arribat fins "La Prioral" per veure al Patró  del nostre Reus estimat  "un Sant Pere" que lluïa las seves millors gales. L´altar molt guarnit de flors, posades amb molt de gust, conec el florista que ha fet el treball hi es persona amb un gust refinat i meticulós amb la seva feina, gran amant de la fotografia i guanyador de alguns premis. Pep Aiguadé la seva esposa i col·laboradora l´Angelina .

Per ultim posaré la quarta de las fotografies que he escollit de totes las que he fet , soc una aficionada molt dolenta , però qui fa lo que pot diuen que no esta obligat ha mes .

Vosaltres dos si que en sabeu , tu vas començar de ben jove , lo mateix que l´Oscar, que sa li dona be i te una bona calmara. Per fer bones fotos no es té que tenir vergonya de posar-te a primera fila, i jo per aquestes coses soc vergonyosa, lo meu no es el periodisme fotogràfic.

La festa major es molt diferent a la que bai viuré jo , en tots els sentits ,tal com va evolucionant la vida i l´estatus social va evolucionant, las festes de abans eren no se com explicar-lo, eren diferents.

Recordo las revetlles que es feien la nit abans de San Pere , compatien el Reus Esportiu , i el Club natació Reus Ploms , era una competència,  per veure qui  aconseguia las millors orques tas  i cantants que en aquell moment entaban de moda, i la veritat,  que per els dos clubs varen passar gent molt bona.

Un dels dies de la festa major , es celebraba , el concurs de traques, hi participa ban  diferents carrers lliga ban las traques que es troba ban a la Plaça de Prim , i la que arribaba en primer lloc era la guanyadora, recordo moltes mes coses, però es aixo senzillament, eren uns altres temps i las coses canvien.

Esperar la proper festa major que serà el proper mes de Setembre amb las festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia,

Las tres virtudes teologicas y el mal uso de ellas

Las tres virtudes teologicas y su mal uso , asi  denomino a las personas que no saben diferenciar los momentos de la vida .
Las tres virtudes son , Fé  , Esperanza , y Caridad .
Hay gente que lo de la Fé , lo usa a su libre albedrio , o sea sin ton ni son , para las personas creyentes , y yo lo soy , pero a mi manera , me explico , yo creo en Dios como un ser supremo,  que va mas alla de la filosofia de la iglesia ,  tal como le veo , es el creador , el que decide , el autor que ha materializado el Cosmos ,y que un dia tarde o temprano  pondra en la balanza  nuestras conciencias y nuestros actos , pero solo el como ser supremo , nadie mas , que en su nombre crea tener el derecho a juzgar nuestros actos ,
En la vida , todos tenemos , familia , amigos de primera ,conocidos y oportunistas , la familia es la que por estirpe te corresponde , ahi nada puedes hacer, conocidos y oportunistas los hay abundantes como las moscas en un terrón de azúcar , y estan los amigos de primera ,   son muchas las veces que depositas en elos tu confianza , hasta llegado el dia que ves acciones distintas y te replanteas si merece la pena sufrir su amistat .

Esperanza , es lo que estoy tratando de ver si merece la pena continuar , cuandó un amigo te decepciona le ves de otra manera , y haces la reflexión , por que no lo vi antes , si era evidente , ademas  presentia que habia algo que no encajaba , pero no lo ves o no quieres , tengo la esperanza que mis palabras y sermón   sirvan de algo , en el fondo le tengo cariño , en momentos dificiles siempre ha estado ahi con su apoyo y esto lo valoro muchisimo , para mi es la hermana que me hacia falta , pero hay cosas que son dificiles de comprender  y encajar al mismo tiempo , no la estoy juzgando , yo no soy quien para hacerlo , ya sabes el dicho , no hagas tu , lo que no te gustaria que hicieran contigo , les doy toda la razón,
La intransigencia,  en un momento dado,   la encuentro inamisible , una sin razon , cuando alguien no quiere razonar o no sabe , solo argumenta  por que si , sin mas comentarios y quiere hacer ver que todo el mundo va herrado menos ella , malo aqui alguna cosa falla .

Caridad , .a mi madre le escuche decir muchas veces con la gente que no sabe razonar hay que tener  " caridad cristiana  " , yo antes no lo comprendia , peró con los años entiendo lo que significan estas palabras . es por esto que he intentado  saber lo que pasa por la mente de una persona que su unico argumento es ! yo nunca he pedido perdón a nadie jamas ! ! esto es como lo veo yo ! ! has visto como se ha puesto por nada ! peró ella no ve que su reacción no era normal ,  hasta a mi me saco de quicio , y conmigo no iva  la cuestión  .
Mi primera reacción fue levantarme  i largarme con viento fresco , pero recapacite , y no quise ponerme a su nivel , no hubiera tenido sentido , y pense , como le haces entender que su actuación no es correcta si reaccionas de esta forma , y me contube , hoy en lo que va de dia me ha llamado seis veces por naderias , se siente culpable , por que en el fondo solo es una persona insegura ,
En estas actitudes se ve la permisividad en que al ser sola sin hermanos , le toleraron muchas tonterias , que hacen para llamar la atención y que despues el tiempo pasa su factura , lastima que cuando lo empiezan a ver es demasiado tarde .

Para ti , sin mas

Castellar , antiguamente Castellar de Santisteban , provincia de Jaen .
El bonito pueblo en que viste tu primera luz .
El pueblo que recorrimos varias veces , la primera en nuestro viaje de novios , donde vi la generosidad de sus paisanos ,alli conoci a tus tios ,primos y demas familia y amigos , genté llana peró de corazón .
Tierra de buen vino , cercano a la Mancha , estupendos jamones , buenas viandas , con sus fiestas muy especiales , en la foto es de la Iglesia que me enseñaste  , con su Virgen de la Consolacion .
Viniste a Cataluña comó muchos inmigrantes empujados por la situación que se vivia en España de despues de la Guerra , tenias casi cuatro años , por esto decias con razón que eras mas Catalán que yo , , con quince años , yo y diecinueve tu empezamos a salir .
Seis años de novios con dos años de mili incluidos , habido tiempo para todo , bueno maló y regular , peró hémos aguantado , me has dado dos hijos maravillosos , con virtudes y tambien con defectos , cabezotas comó tú , con el nervio vivó de los Ramirez , peró así  eras y asi te acepte ,
La vida me la has puesto relativamente facil , peró tu absorvencia es lo que yo llevaba mal . buena persona peró no dejas vivir , eras generoso y a tu lado pocas cosas nos han faltado , peró faltaba lo mas importante la libertat , la que tenias tú , peró que eras incapaz de dar a  los demas , seguias sin comprender que las personas desde el momento que les cortan el cordon " h umbilical " son personas que son libres , que  las personas no tenemos dueñó , peró esto , quizas por la educación de los tiempos que viviamos no te entraba en la mollera , y tenias que controlar lo que tu creias tuyo.
Vera querido Mariano siempre , siempre , peró siempre te he respetado , en mi vida no ha habido otro hombre mas que tu , fuiste mi primer novio , mi primera experiencia , el que abrio mis ojos a la vida, peró esto no te daba licencia para tenerme dentro del puño , pues yo pase del super control de mi madre , al tuyo ,que no lo hacias por maldad , inmagino que no , peró me he sentido asfixiada casi toda mi vida y esto no es sano para nadie ,! tu vivias cómo querias ! , entrabas y salias a tu placer , tu si podias tener amigos que te llevavan por donde querian y tu te dejabas , para la familia no habia tiempo , tenias que dormir ,peró para ellos el sueño era lo de menos , no recuerdo haber  ido en alguna fiesta familiar contigo , a veces creia que mi viudedad empezo cuando teniamos los hijos pequeños , en vez de ahora .
Por ningun dinero del mundo hubiera querido la enfermedad que se te llevo , me queda la dignidad y lo digo con orgullo y sin ningun resquemor , que hice todo lo posible y mas para hacerte las cosas mas llevaderas , te acompañe siempre que has estado ingresado , muchas veces jugando con mi salud pues cuando trabaja ba y estabas ingresado era complicado peró lo hice , estas tres semanas y media ultimas han sido duras para mi , y lo que mas siento es en esto se ha visto implicado Oscar que ha hecho malabares para poder compaginar el trabajo con el Hospital , peró ahora que todo ha terminado y tu descansas en paz , al lado de nuestro querido Carlos , es la hora que pueda relajarme y empezar a vivir , un poco tarde peró ya sabes , mas vale tarde que nunca ,
He empezado aasomar la cabeza a la calle , por que salgo con la misión cumplida , y ya sabes que a mi la opinión de la gente me la trae al " pairo " .
Intentare hacer las cosas que tenia que haber hecho desde el primer dia , tenia todo el derecho , pues yo trabajando mas que tu , no vivi en las mismas condiciones , no tengo remordimientos de ninguna clasé hice lo que debia que es lo anté el altar prometi el dia que nos casamos ¿ y tu querido lo cumpliste? yo creó que no .
Ahora es mi momento y voy a aprovecarlo , !! a vivir que son dos dias !!
Alli dondé estes creó que en su dia nos reencontraremos , a pesar de todo te he querido , te quiero , y te querre para la eternidad , un beso muy fuerte para ti y para todos los que habian partido antes , en especial para mi niño grande , luz de mi vida que cada dia añoro mas .