Tan sols un petit escrit, per donar las graciàs a les persones que en un moment critic, que la vida m´havia col·locat amb van fer costat, gent en coneixes molta, de vegades massa i tot, però amics ja es altra cosa, els amics de debò es poden contar amb els dits de les mans i moltes vegades et sobren dits.
A la meva cunyada Milà ,gran persona, de las de veritat, alguns d´els meu cosins, a destacar el Lluís i la Montse la seva esposa, la Gloria bona amiga, que amb ella comparteixo la pasiò per els "llibres" els cafès senta das a una terrassa, el teatre,i la bona musica, la Carme amiga una mica especial amb la que ens aguantem las neu ras mútuament, de neu ras tots en tenim lo difícil es saber reconeixeu, per aixo es te que ser critic amb tu mateix i no posar el cap sota l´ala fen veure que tu ets perfecte.
En un apartat especial , agrair al grup de ball que fa uns mesos m´apuntat i que es la cosa mes encertada que he fet mai, a la Isabel que ens coneixem de bastants anys, i com a professora te una paciència molt gran amb mi, a la Fina i moltes altres que no se el nom tant sols que intentem ballar, moltes ni ha que o aconsegueixen d´altres com jo que ens costa mes, però tot arribara i en especial donar las graciàs a la Maria Jose que fa riure a to tom amb las seves surti das, a mi en particular amb fa riure de veritat, i es que ara mateix necessito riure, es ella que amb va entabanar per inscriure'ns a l´Universitat per a gent gran, "ja soc Universitària" qui mu tenia que dir a mi als meus anys.
Es veritat allò que es diu, la família es la que per sang et toca, però als amics afortunadament els trias tu, i com deia al començament pocs i bons, tots i cada un d´ells son de un "deu" i alguns de matricula d´honor, una abraçada a tots ells i visca la amistat neta i sana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada