Agraïment
Per les plorades
sense to ni so del mico roset i
esquifit, que aixecant els braços enlaire demanava pujar per estar sobre el
mon.
Per les menjades
que van quedar al terra i el berenars cruspits amb devoció.
Per la dolçor de
las trapelleries i les mirades picares i tendres de la teva infantesa.
Per la
complicitat en l’ adolescència amb el teu “mano”.
Per tantes nits
de desvetlla fins a sentir la clau al pany, i a l’ estona de puntetes comprovar
que estaves sencer.
Per totes las
col·laboracions d’ ajuda al Pare per San Joan, remugant però mai ens vas
fallar.
Per tot el
ventall de...! amigues, amics compis músics
pintors, i un llarc etc. que vàrem conèixer i acceptar
I per tota l’
ajuda que ens vau donar els dos...”pin i pon “amb l’ Alzheimer del Avi Lluís.
Per tot el teu
sopor i col·laboració que jo sola no
hagués pogut ni de bon tros, amb els cinc anys tant durs que hem tingut de
suportar, davant l’ adversitat que ens va regala la vida.
No ha estat fàcil
no, la vida es de tot, menys fàcil, però
quan s’ esta unit tot rutllà millor, la carrega a portar si ja dues esquenes
pesa menys.
Gràcies per
escoltarem i entendrem com un amic
Gràcies company
per la teva ajuda, això no te preu
Gràcies
fill, gràcies amb tot el cor per ser hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada