Al Sant Crist de la Sanc
De vegades que el cos demana calma pau i
recolliment. Amb trobo passejant per les
rodalies del Pallol on es troba l’ Església de la Purisima Sang, i els meus
peus amb porten i amb conviden a entrar.
Traspasso la
porta que amb tota amabilitat obre un noi que sempre esta esperant als
feligresos, els que necessiten la pau que el lloc dona. Es un noi amable que amb el seu somriure
trist convida a entrar, es un noi senzill
humil però educat, ell sempre hi es però mai atabala a ningú, res demana
i diu gràcies si d’ algú rep quelcom o
diu de cor al temps que la seva cara s’ il·lumina, de vegades penso que la vida
te porta per llocs que tu no voldries anar, i penso que per edat podria ser un
fill meu, un noi que la sort o la vida li ha girat l’ esquena.
I entro a dins, i al entrar lo primer que veuen els meus ulls
es el Sant Sepulcre, aquell del que tu n’ eres Cavaller amb tot l’ orgull, i el
miro allí ajagut com si dormis i penso
amb tu i la passió que hi posaves amb tot lo que feies per la congregació.
Ara busco la
Sagristia dons he de concretar l’ hora per la Missa d’ el any, la que ofereixo
als meus éssers estimats que fa un temps van partir.
Dins, amb la
foscor que ens ofereix l’ Església ja el
recolliment necessari per relaxar les nostres cabòries del dia a dia. Penso, i penso amb la vida, i la penombra
dona intimitat als meus pensaments i convida a pensar, i mirant a traves de les
ombres el meu cap te pensaments estranys, jo crec que amb la solitud i el
silenci tot es magnifica i creus i veus o imagines lo que no esta escrit. Y li
prego a cau d’ orella, li prego i li demano es quelcom entre ell i jo.
Falta una estona
per la missa de dos quars de vuit, l’ església de mica en mica va rebent gent,
no massa la veritat però es que estem
vivint un temps on la Fe ha anat emigrant no se cap a on.
No soc persona de
misses però de vegades al cos li falta estones de recolliment, i es ara quan
sento la necessitat i la pau que amb dona sentir el contacte amb el fill de
Deu, a ell li demano li prego coses que amb veu alta no en seria capaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada