dimarts, 1 d’agost del 2017

AL SAN CRIST DE LA PURISIMA SANG



Al Sant Crist de la Sanc



De vegades que el cos demana calma pau i recolliment.  Amb trobo passejant per les rodalies del Pallol on es troba l’ Església de la Purisima Sang, i els meus peus amb porten i amb conviden a entrar.

Traspasso la porta que amb tota amabilitat obre un noi que sempre esta esperant als feligresos, els que necessiten la pau que el lloc dona.  Es un noi amable que amb el seu somriure trist convida a entrar, es un noi senzill  humil però educat, ell sempre hi es però mai atabala a ningú, res demana i diu gràcies si d’ algú rep quelcom  o diu de cor al temps que la seva cara s’ il·lumina, de vegades penso que la vida te porta per llocs que tu no voldries anar, i penso que per edat podria ser un fill meu, un noi que la sort o la vida li ha girat l’ esquena.


 I entro a dins,  i al entrar lo primer que veuen els meus ulls es el Sant Sepulcre, aquell del que tu n’ eres Cavaller amb tot l’ orgull, i el miro allí ajagut com si dormis i  penso amb tu i la passió que hi posaves amb tot lo que feies per la congregació.


Ara busco la Sagristia dons he de concretar l’ hora per la Missa d’ el any, la que ofereixo als meus éssers estimats que fa un temps van partir.

Dins, amb la foscor que ens ofereix l’ Església  ja  el recolliment necessari per relaxar les nostres cabòries del dia a dia.  Penso, i penso amb la vida, i la penombra dona intimitat als meus pensaments i convida a pensar, i mirant a traves de les ombres el meu cap te pensaments estranys, jo crec que amb la solitud i el silenci tot es magnifica i creus i veus o imagines lo que no esta escrit. Y li prego a cau d’ orella, li prego i li demano es quelcom entre ell i jo.


Falta una estona per la missa de dos quars de vuit, l’ església de mica en mica va rebent gent, no massa la veritat  però es que estem vivint un temps on la Fe ha anat emigrant no se cap a on.

No soc persona de misses però de vegades al cos li falta estones de recolliment, i es ara quan sento la necessitat i la pau que amb dona sentir el contacte amb el fill de Deu, a ell li demano li prego coses que amb veu alta no en seria capaç.