Diuen

Diuen, ¿ diuen que estic sola? no es veritat,  mai avia estat tant acompanyada, la gent diu, la gent pensa, la gent fa, que sap la gent, que saben de mi, qui son ells per parlar de la vida dels demés.

De la soledat, ja n´he parlat, la soledat esta al cap, mes no al cor, surti a  fer una passejada, anar de tendes amb amigàs amb afinitat amb tu  mateixa,  visitá malalts o amigàs que per la  edat surten poc al carrer,   jo en conec i de tant en tant els fai visitas.

Aquesta vida,  ens dona no poc as   possibilitats  de gaudir ne,  no pots quedar te  a casa tancada,  lo que en aquesta vida tenies pautat per fer,  si has complert desprès el temps es tot teu i res a dir, es el meu pensament, tant respectable com altres, jo no fai  judicis  morals de ningú, no soc jutge ni m´agradaria tenir una responsabilitat d´aquesta mena, ! visc i deixo viure! .

¿Que desitjo jo per altres persones?  dons molt simple, que las persones que m´envolten no petegin, que visquin i siguin feliços,  poder viure amb pau, aixi de simple. 

¿Per mi mateixa?  gaudir de bona musica, i dels llibres que  son la meva pasio, anar  al teatre, cine i l´esta asseguda a la taula d´un cafè,  amb bona companya  aixo no te preu, pot ser que d´aquestes  petites  coses que  no  havia gaudit mai, son les que ara amb fan feliç, tot i que la felicitat es relativa per que complerta no existeix, sempre li fa falta aquell puntet per ser del tot.

Avui mateix, al centre d´amics de Reus una amiga d´el meu fill i ara meva també, fa un recital de Poesia, he estat convidada,  la poesia si es  bona,  en gaudeixo. 

Passejades per l´aire lliure, a la vora del mar,  el mar amb captiva i amb dona pau  i relax,  de mica en mica bai incorporant coses noves, m´atrauen els boscos però  aixo te mes perill si no coneixes  el lloc corres el risc  de extraviar-te  i complicar la existència als altres, als voltants  de  la ciutat on visc,  esta ple de llocs d´interes, d´uns anys anse  els paratges  van  canviam, deu ser la Metamorfosis de la mateixa natura.

Jo recordo com era el meu estimat Reus,  quan era una nena, ja indrets que eren  mes entranyables,  abans per posar un exemple La Plaça de la Llibertat, era mes rusticà, si,  però mes de veritat mes humana,  els bancs de pedra, la petita font amb el raig d´aigua que no parava  mai, i el Monument als Caiguts (el bitllot) com popularment l´anomena-vam  els Reusencs, i la  tribuna de pedra on es feien concerts amb la Banda de musica.

Es per aixo que he explicat que amb nego a dir que amb sento sola,  per que seria faltar a la veritat, quan estic amb gen estic acompanyada i quan arribo a casa tinc la companya de la musica els llibres l´ordinador etc etc , ¿sola? no jo amb nego a dir aquesta paraula, la soledat  esta al cap no pas al cor.