dijous, 5 de novembre del 2015
Jovenets divertinçe "Castanyada"
Dia trenta u de Octubre deu i mitja de la nit, castanyada amb bona companyia, fins a les cinc de la matinada del dia u de Novembre.
Quan una cosa dura tantes hores, tant sols vol dir, que tens bons "cole gas" que et fan la nit agradable, amena i que estas pa san la nit amb intensitat, es tracta de posar hores felices als anys, aquestes hores donar-li vida diversió i de tant en tant un trague't de aigua amb misteri, no te cap mes secret.
La fotografia que esta encapçalant aquest escrit d´avui, es quan entaban elaboren amb "Ritual" inclòs de la famosa "Que imada" Gallega, que quan entre u fa suaument, però quan arriba dins teu es torna (tremenda) s´apodera de tu, de la teva voluntat et fa dir i fer coses que ni tu pensàs, però caram es la sal d´aquestes reunions,¿ si no? quina finalitat tindria la reunió entre amics.
Erem nou persones, ni molts ni pocs, els justos per no haver mals rotlles, soparets, dolços casolans que la Carme sempre te ve a fer los i els fa bons, coquitos de la ma de la respostera La Fina, licors varis, de la ma dels mestres licor aires L´ Agustí i el Rodolf, castanyes i moniatos de la ma del amo del mas que no recordo ara mateix com es diu, ajudant de la llar de foc la Fina, directora de la festa las dos Isabels auxiliar de cuina jo mateixa o sigui l´altre Fina, el Fermin , un dels ajudants a netejar las Vieiras que deu ni do la feinada que donen aquestos vichos , però que bons que estan.
La bomba final va ser la elaboració de la famosa !Que imada! vam riure fins a caure'ns les llàgrimes,el conjurode lo mes divertit, però amb lo que mes rèiem amb el conjuro era lo seriós que intentava posar se i no aconseguia, si la festa aquesta es ves fet a un pis, averem acabat a comissaria per la es candelera que ens surti de dins al cor.
Alli es van cantar Tangos, Cançons picant ones i verdulaires , que es la sal de les reunions tots eren adults i res a dir, de ! la Asturià pàtria querida! fins a repertori gallec pa san per els tangos, i com no podia faltar els acudits verds i algun dels blancs, aquests no fan riure tant, resumint ens o varem passar d allò mes be, sense fer cap mal a ningú, varem tornar sencers a casa que d´aixo es tractava, (cada ovella amb la seva parella, i tothom a casa seva, com tenia que se.
Ara esperant la propera festa a la que jo m´apunto amb els ulls tancats, a viure la vida lo millor que es deixi que aquí estem de pas i ningú sap el dia que ens reclamaran des de dalt, que segurament es deuen fer festes i es deu passar be, com deia al comença, es tracta de posar vida als anys i no lo que molta gent aburrida fa, que posen anys a la vida i estan a l´expectativa a ser cridats e dalt .
L´agraïment a to tom que m´acollit al grup dons m´ajudat i amb ells o passo pipa.
A la Isabel i Agusti, la Carme i el Fermi, la Fina, el Rodolf, els propietaris de la masia la Isabel i parella i com érem nou, falto jo, l´altre Fina, i un record molt especial que es va trobar a falta, la Maria José que es l´anima de les festes, i per causes alienes a ella no va poder vindre, tots saludats, vinga amics fins la propera que tots esperem sigui aviat, salutacions a tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada