dijous, 5 de novembre del 2015

Jovenets divertinçe "Castanyada"



Dia  trenta u de Octubre deu i mitja de la nit, castanyada amb bona companyia,  fins a les cinc de la matinada del dia u de Novembre.

Quan una cosa dura tantes hores, tant sols vol dir,  que tens bons "cole gas" que et fan la nit agradable, amena i que estas pa san  la nit amb intensitat, es tracta de posar hores felices  als anys,  aquestes  hores  donar-li  vida  diversió i de tant en tant un trague't   de aigua amb misteri, no te cap mes secret.

La fotografia que esta encapçalant aquest escrit d´avui,  es quan entaban  elaboren  amb "Ritual" inclòs de la famosa "Que imada" Gallega, que quan  entre  u fa suaument,  però quan arriba dins teu es torna  (tremenda) s´apodera de tu, de la teva voluntat et fa dir  i fer coses que ni tu pensàs, però  caram es la sal d´aquestes reunions,¿ si no?  quina finalitat tindria  la reunió entre amics.

Erem nou persones, ni molts ni pocs, els justos per no haver mals rotlles, soparets,  dolços casolans que la Carme sempre te ve a fer los i  els fa bons, coquitos de la  ma de la respostera La Fina, licors varis,  de la ma dels  mestres licor aires L´  Agustí i el  Rodolf, castanyes i moniatos de la ma del amo del mas que no recordo ara mateix com es diu,  ajudant de la llar de foc  la Fina, directora  de la festa las dos Isabels  auxiliar de cuina jo mateixa o sigui l´altre Fina,  el Fermin ,  un dels ajudants  a netejar las Vieiras que deu ni do la feinada que donen aquestos vichos , però que bons que estan.

La bomba final va ser la elaboració de la famosa !Que imada! vam riure fins a caure'ns  les llàgrimes,el conjurode lo mes divertit,  però amb  lo que mes rèiem  amb el conjuro era  lo seriós que intentava  posar se  i no aconseguia, si  la festa aquesta es ves fet  a un pis, averem acabat a comissaria  per la es candelera  que ens  surti de dins al cor.

Alli  es van cantar Tangos, Cançons picant ones i verdulaires , que es la sal de les reunions tots eren adults i res a dir, de ! la Asturià  pàtria  querida!  fins a repertori gallec pa san per els tangos, i com no podia faltar els acudits verds i algun dels blancs, aquests no fan riure tant, resumint ens o varem passar d allò mes be, sense fer cap  mal a ningú, varem tornar sencers a casa que d´aixo es tractava, (cada ovella amb la seva parella, i tothom a casa seva, com tenia que se.

Ara esperant  la propera festa a la que jo m´apunto amb els ulls tancats, a viure la vida lo millor que es deixi que aquí estem de pas i ningú sap el dia que ens reclamaran des de  dalt, que segurament es deuen fer festes i es deu passar be, com deia al comença,  es tracta de posar vida als anys i no lo que molta gent aburrida  fa,  que posen  anys a la vida i estan a l´expectativa a ser cridats e dalt .

   L´agraïment a to tom que m´acollit al grup dons  m´ajudat i amb ells o  passo pipa.

A la Isabel i Agusti, la Carme i el Fermi, la Fina, el Rodolf, els propietaris de la masia la Isabel i parella i com érem nou,  falto jo,  l´altre Fina, i un record molt especial que es va trobar a falta,  la Maria José que es l´anima de les festes, i per causes alienes a ella no va poder vindre, tots saludats, vinga amics fins la propera que tots esperem sigui aviat, salutacions a tothom.