La Inmensidad del Mar de mi viaje a Italia

.

Antes de empezar con el viaje a Italia escribiré un pensamiento que me vino a la cabeza cuando estábamos  embarcados en el barco que nos devolvía  a Napoles .

Era domingo tres de Enero, el día se había despertado nublado, con viento, el Mar estaba bastante movido y tal como iba avanzando el día, estaba entrando una llovizna fina pero molesta. Alrededor de las cinco  de la tarde subimos al barco que nos llevaría a puerto para coger el avión que nos devolvería a casa. 

Fue estando en el barco cuando mi cabeza empezó a dar vueltas al ver el panorama que teníamos delante nuestro. Como mas nos alejábamos de puerto y menos se divisaba tierra firme, la inmensidad del mar era más grande, fue en aquel momento cuando me di cuenta de la indefensión con que se encuentran los inmigrantes , que están obligados por circunstancias a dejar el país donde han nacido para ir en busca de un futuro mejor para ellos y sus hijos. Muy grande tiene que ser la desesperación para embarcarse en semejante aventura, dejando detrás toda una vida para ir sin saber que les espera y la incertidumbre de no saber que pueda pasar

Pongo un ejemplo imaginan este bote neumático, esto es un juguete en medio del océano, !un juguete! pero  los que van encima son gente de verdad, con anhelos, sueños y sentimientos, claro esta que esto a los poderosos gobernantes de sus países poco les importa, para ellos son números, otra cosa NO.

A mi me gustaría un mundo justo donde pudiéramos convivir todas las personas libremente fuera cual fuera su credo, religión o filosofía de la vida, un mundo tolerante sin imposiciones, sin miedos "una utopía "  en una palabra.

Pienso que cuando naces y la comadrona corta el cordón umbilical que une madre e hijo, este es autónomo para respirar comer llorar etc, de acuerdo que hasta pasados unos años no podrá hacer una vida totalmente solo, pero esto en el ritmo que nos da la vida ,el caso muy diferente es lo que nos quieran hacer vivir manejando nuestras vidas a su libre albedrío, quien es nadie para decidir sobre nuestras vidas, que comer como vestir a quien le rezamos si es el caso, hasta aquí podriamos llegar, hemos salido de una dictadura para que nos impongan otra.

Este viaje, para mi maravilloso, me ha servido para reflexionar y ver lo afortunados que a pesar de tener algunas carencias somos tremendamente  afortunados estamos vivos y vivimos que esto hoy en día es un tesoro.

Mi sueño cumplido......Italia.

Esta ultimo año ha sido muy intenso, en todo lo que me ha tocado vivir, muchas cosas malas pero la vida es como es y no toca mas que vivirla tal  como viene.

Ha sido un año de una perdida muy importante en mi vida, después de muchos años de bailar con distintas enfermedades he perdido el compañero que durante cuarenta y siete años compartimos nuestras vidas, se dice pronto pero en el transcurso de este tiempo ha habido de todo, pero de esto no voy hablar son cosas demasiado personales.

Mi vida ha transcurrido,  entre trabajo, la crianza de nuestros hijos y el cuidado de los seres queridos que estaban bajo mi responsabilidad.

Con la misión cumplida y sin ningún remordimiento por mi parte, mi hijo me animo para que le acompañara a Italia,  las fiestas Navideñas no serian lo mismo faltando ya tantos seres queridos. Que mejor que poner tierra por medio, ir a  un sitio que no nos recordara tanto la situaciones desagradables que no había tocado vivir.

Hacia muchos, pero que muchos años que no hacia vacaciones, en mi vida,  había subido en  Avión, tampoco en Barco, todo esto era una novedad para mi, por otra parte hacia unos treinta años que no había viajado con mi hijo y esto en especial me hacia muchísima  ilusión, puede parecer una nimiedad pero para mi fue muy especial. Oscar había estado varias veces en este país,  por lo tanto mi viaje era con "Guía" incluido.

El vuelo Barcelona - Napoles  bien, después Napoles hasta una isla maravillosa  que era nuestro destino, Ischia  preciosa isla. Ya había cumplido mi sueño subir en dos medios de locomoción que eran nuevos para mi, me gusto mucho el carácter  Italiano son gente muy acogedora y amables y es verdad los hombres "guapos"  y de mirada seductora y con mucha labia, es parte del encanto de la parte masculina de este país. De Italia me chocaron algunas cosas, por ejemplo que se puede viajar en autobús sin que nadie te exija pagar billete, la cantidad de comida que se sirve en todas las horas del día, que no vi un solo Bazar Chino en toda la Isla, que casi  todo lo que se vende es producto Nacional , es una isla con mucha artesanía local, cerámicas de ceramistas autoctonos, el famoso cristal de Murano, variedad de licores, y podría seguir.

Tuve la ocasión de bañarme en piscinas de aguas termales dado que la isla es Volcánica, en el Hotel que estábamos alojados había dos piscinas una al exterior i otra interior en la cual me bañaba cada día a las siete de la mañana, y era una gozada,  mi hijo lo hacia al revés el de noche y en la de exterior.

 Esta es una vista de la que esta al aire libre, preciosa de verdad.

Esta es la del interior del hotel, se ve un poco oscura dado la hora que esta tomada (las siete de la mañana) y las luces no estaban al cien por cien .

Esta blog lo doy por terminado pero en breve continuare contando un poco mas de este viaje que para mi ha supuesto poner un poco de alegría en mi vida que buena falta me hacia .

La Fira

Aquest es l´edifici del nou centre comercial inaugurat  recentment a Reus.

Es bonic, no es diré pas lo contrari, però  careix de caliu, es fred ,  es la meva opinió, tant respectable com altre, des de  que va obrir portes hi he estat tres vegades, i crec que poc-as  mes amb veuran el pel.

La primera i segona va ser per curiositat, i avui el motiu era,  que la companya de telefonia movil que tinc enregistrats els telèfons personal i fixe, ha estat  traslladada,  de la Plaça de la Llibertat, al espai de La Fira i no en tingut ni el detall de posar un comunicat a la porta de la antiga oficina.

El motiu era una gestió que ja feia dies es tenia que fer, com fora del espai Fira es impossible d´aparcar el coc-he,  he agut de recorre al aparcament subterrani del centre, la sorpresa ma l´he emportat quan he anat a pagar trenta dos minuts , un euro, però la gent no es ruc  i al aparcament tot i que avui som dilluns i es dia de mercat,  aixo vol dir que es dia de molts foresters però  hi avia pocs coches.

No se si aquest centre tindrà  èxit o no, el temps ho dirà, jo personalment compro millor al comers de proximitat,  soc partidària del tu a tu amb els dependents, m´agrada qua m´aconsellin i escoltar la seva opinió, tot que l´ultima paraula sempre sigui la meva. A mi amb molesta quan a un centre una mica gran preguntàs  algo i coincideix que mai son d´aquella secció, total et quedàs  igual.

El segon dia que bai estar a la fira buscara  una jaqueta o be un Anorac, bai interes arme   dins  una tenda que tinc costum de comprar, a la Plaça Mercadal, tot que la botiga es gran,  ja el mateix sortit,  a una que a l´altre dons per veureu per  lo mateix no es necessari  camina tant,  i bai opta per anar a la de sempre.

Soc de las persones que pensen que las tendes de proximitat fan gran un poble, i es per aixo que Reus ha crescut com a poble comercial, que no te res que enveig a  ningú, crec que l´encant de anar per el centre mirant aparadors veure gent que coneixes i fer la petar no te preu, per tant jo al centre del caliu" dels nostres botiguers  de tota la vida,  els que en fet que es reco neixi  el bon fer amb el comers del nostra estimat Reus.

 Ja saben la dita "Reus Paris i Londres i el carrer de Monterols" es un Slogan que ha donat la volta per molts llocs i que com a bona Reusenca n´estic molt orgullosa.

Tenim ciutadans molt  il·lustres, Pintors, , Poetes,   Escultors,   Ceramistas  i fins i tot un Militar conegut a reu del mon El General Prim, dons que mes volem mes.

Tenim diversos Teatres, el Maravellos Teatre  Fortuny, Teatre Bartrina ,El Bravium , L´Orfeó  Reusenc , i alguna de les Escolàs tenen Teatre propi dons que ens fa falta, tenim una mica de tot. 

Ara d´qui pocs dia es muntara el mercadet de Nadal,  tot i que a jo no soc massa de festes, per motius personals (quan comen san  a faltar gent estimada ) et dol, i no es lo mateix, però es llei de vida i es te que acceptar el designe del destí, no queda altra.

Acabo,  les compràs jo al comers de proximitat, els torrons al torroner de tota la vida, els vins a poder ser a do ixo  a la bodega de sempre, i la resta de viandes al mercat on la experiència dels professionals, t´aconcellan  amb lo millor, i aixi no vas errada.

Un bon Nadal per aquells que el celebrin i un prosper Any Nou, i que ses Mages tats  els Reis d´Orient siguin molt generosos, i ens  portin  la Pau que tant necessitem tots plegats.

 Per acabar i perquè vegin que no enganyo, una foto del tiquet que he pagat .

      

Diuen

Diuen, ¿ diuen que estic sola? no es veritat,  mai avia estat tant acompanyada, la gent diu, la gent pensa, la gent fa, que sap la gent, que saben de mi, qui son ells per parlar de la vida dels demés.

De la soledat, ja n´he parlat, la soledat esta al cap, mes no al cor, surti a  fer una passejada, anar de tendes amb amigàs amb afinitat amb tu  mateixa,  visitá malalts o amigàs que per la  edat surten poc al carrer,   jo en conec i de tant en tant els fai visitas.

Aquesta vida,  ens dona no poc as   possibilitats  de gaudir ne,  no pots quedar te  a casa tancada,  lo que en aquesta vida tenies pautat per fer,  si has complert desprès el temps es tot teu i res a dir, es el meu pensament, tant respectable com altres, jo no fai  judicis  morals de ningú, no soc jutge ni m´agradaria tenir una responsabilitat d´aquesta mena, ! visc i deixo viure! .

¿Que desitjo jo per altres persones?  dons molt simple, que las persones que m´envolten no petegin, que visquin i siguin feliços,  poder viure amb pau, aixi de simple. 

¿Per mi mateixa?  gaudir de bona musica, i dels llibres que  son la meva pasio, anar  al teatre, cine i l´esta asseguda a la taula d´un cafè,  amb bona companya  aixo no te preu, pot ser que d´aquestes  petites  coses que  no  havia gaudit mai, son les que ara amb fan feliç, tot i que la felicitat es relativa per que complerta no existeix, sempre li fa falta aquell puntet per ser del tot.

Avui mateix, al centre d´amics de Reus una amiga d´el meu fill i ara meva també, fa un recital de Poesia, he estat convidada,  la poesia si es  bona,  en gaudeixo. 

Passejades per l´aire lliure, a la vora del mar,  el mar amb captiva i amb dona pau  i relax,  de mica en mica bai incorporant coses noves, m´atrauen els boscos però  aixo te mes perill si no coneixes  el lloc corres el risc  de extraviar-te  i complicar la existència als altres, als voltants  de  la ciutat on visc,  esta ple de llocs d´interes, d´uns anys anse  els paratges  van  canviam, deu ser la Metamorfosis de la mateixa natura.

Jo recordo com era el meu estimat Reus,  quan era una nena, ja indrets que eren  mes entranyables,  abans per posar un exemple La Plaça de la Llibertat, era mes rusticà, si,  però mes de veritat mes humana,  els bancs de pedra, la petita font amb el raig d´aigua que no parava  mai, i el Monument als Caiguts (el bitllot) com popularment l´anomena-vam  els Reusencs, i la  tribuna de pedra on es feien concerts amb la Banda de musica.

Es per aixo que he explicat que amb nego a dir que amb sento sola,  per que seria faltar a la veritat, quan estic amb gen estic acompanyada i quan arribo a casa tinc la companya de la musica els llibres l´ordinador etc etc , ¿sola? no jo amb nego a dir aquesta paraula, la soledat  esta al cap no pas al cor.
 

La Bicicleta i el Cine

De un temps cap qui, i veien  el  panorama que ens ofereix  la tele,  amb lo referent a peli cules, he decidit pas arme  al cine minoritari, que poc a poc cada dia l´entenc mes,  per la filosofia que ens aporta, molt diferent a las programacions que pauten cada setmana,  cinc peliculas una rere altre, lo que abans s´anomenava "sesio  continua" .

La primera que bai visualitza es una que a  ! l´any 2008 va ser Palma d´or al festival de Cannes!  i dirigida per Laurent Cantet,  es, La Clase  amb va agradar per la problemàtica que porten als adolescents, i la forma de orientar-los  amb ma esquerra.

Pero no en parlaré d´aquesta, voldria parlar de la segona, un film dirigit per el director Haifaa Al Mansour, que va ser la guanyadora !!Festival de Venècia!!  2012 com a millor peli cula d´art  i en saig.

Wadjda, (Wod Mohammed) es una adolescent d´ uns dotze o tretze anys viu amb la seva mare(Reem Adbullah)  als suburbis de Rial, país de religió  Musulmana,  on ja es sabut que les dones del moment que neixen son ciutadans de tercera categoria, guapisima  la adolescent, amb uns ulls que et captiven des de  el primer instant que la veus.

Jo no entenc lo de  anar vestides normals a casa, i  tenir que transformar-te  per surti  al carre, negras fins als peus i tapades  amb  un vel que s´anomena Hiyab, personalment el trobo denigrant per la dona.


La mare al tenir la seva filla, i després d´un part dificultós, va quedar estèril per parir mes fills, llavors la tasca de buscar nova esposa, recau en la mare d´ell, tot casaments arreglats

El pare esta fen els preparatius de boda amb altre dona, i com es costum entre els Musulmans es te que acceptar la segona esposa i les que calguin, per des contat  ella i la seva mare i  tenen  que assistir. Els diners que tenia estalviats per la bicicleta els dona a la mare per que es compri un bon vestit.

La noia es amiga d´un jovenet de la seva edat  que te una bicicleta, ella esta obsessionada  amb tenir  una, i la vol de color Verd, recull moneda a moneda tot lo que pot, fa polseres i les ven, tota mena de treballs per guanyar diners i  poder comprar la bicicleta, la te aparaulada al "Bassar", on la va veure   i li va robar el cor, la mare li diu que les noies no poden gaudir de segons quines coses dons El Coran o te prohibit, però es mes forta la seva il·lusió i  determinació,  que la paraula de la seva religió.

L´escola on va, fan  una demostració de llegir  El Coran, alguns versicles, on va inclòs  la forma de llegir ,interpretar i donar forma als versicles del esmentat llibre, tan sagrat per els Musulmans amb un premi en metílic per la guanyadora..

Quan comença a llegir no te idea de res, no entén els significats,algunes  paraules  no sap donar la entonació que hi toca, i es la seva mare indican  el to necessari  de llegir,  quan ella comença a domina la tecnica   quan  re zas  El Coran s´allargant  les paraules com si fos un cant., ben resat es bonic de sentir.

Guanya el concurs, i aquí ve la seva decepció , quan li pregunta'n  que farà  amb els diners, ella diu que seran per comprar la bicicleta, llavors li diuen que les noies no poden muntar amb bicicleta per perill de perdre la Virginitat, el seu mon s´enfonsa i plora decepcionada, es quan dies després la mare l´obsequia amb la bicicleta, la mare entén que la vida ha estat injusta amb ella, que la religió  no te dret a decepcionar a ningú  per raó  del sexe amb el que ha nascut.

Crec que la mare veu i entén  que el pare fa la seva vida en raó de lo que les lleis Musulmanes diuen,  sempre beneficiant al home i  humiliant  la dona, aquest es el motiu que fa obrir els ulls a la mare, davant l´injustícia que ha patit la jove neta  Wadjda, !la noia d´els ulls captivadors.

Peli cula  que recomano, es un cine diferent,  però  mes interessant  que moltes peli culas de cine que setmana rere setmana programam, repetint moltes de las peli culas,  fins l´avorriment. 

 

Jovenets divertinçe "Castanyada"

Dia  trenta u de Octubre deu i mitja de la nit, castanyada amb bona companyia,  fins a les cinc de la matinada del dia u de Novembre.

Quan una cosa dura tantes hores, tant sols vol dir,  que tens bons "cole gas" que et fan la nit agradable, amena i que estas pa san  la nit amb intensitat, es tracta de posar hores felices  als anys,  aquestes  hores  donar-li  vida  diversió i de tant en tant un trague't   de aigua amb misteri, no te cap mes secret.

La fotografia que esta encapçalant aquest escrit d´avui,  es quan entaban  elaboren  amb "Ritual" inclòs de la famosa "Que imada" Gallega, que quan  entre  u fa suaument,  però quan arriba dins teu es torna  (tremenda) s´apodera de tu, de la teva voluntat et fa dir  i fer coses que ni tu pensàs, però  caram es la sal d´aquestes reunions,¿ si no?  quina finalitat tindria  la reunió entre amics.

Erem nou persones, ni molts ni pocs, els justos per no haver mals rotlles, soparets,  dolços casolans que la Carme sempre te ve a fer los i  els fa bons, coquitos de la  ma de la respostera La Fina, licors varis,  de la ma dels  mestres licor aires L´  Agustí i el  Rodolf, castanyes i moniatos de la ma del amo del mas que no recordo ara mateix com es diu,  ajudant de la llar de foc  la Fina, directora  de la festa las dos Isabels  auxiliar de cuina jo mateixa o sigui l´altre Fina,  el Fermin ,  un dels ajudants  a netejar las Vieiras que deu ni do la feinada que donen aquestos vichos , però que bons que estan.

La bomba final va ser la elaboració de la famosa !Que imada! vam riure fins a caure'ns  les llàgrimes,el conjurode lo mes divertit,  però amb  lo que mes rèiem  amb el conjuro era  lo seriós que intentava  posar se  i no aconseguia, si  la festa aquesta es ves fet  a un pis, averem acabat a comissaria  per la es candelera  que ens  surti de dins al cor.

Alli  es van cantar Tangos, Cançons picant ones i verdulaires , que es la sal de les reunions tots eren adults i res a dir, de ! la Asturià  pàtria  querida!  fins a repertori gallec pa san per els tangos, i com no podia faltar els acudits verds i algun dels blancs, aquests no fan riure tant, resumint ens o varem passar d allò mes be, sense fer cap  mal a ningú, varem tornar sencers a casa que d´aixo es tractava, (cada ovella amb la seva parella, i tothom a casa seva, com tenia que se.

Ara esperant  la propera festa a la que jo m´apunto amb els ulls tancats, a viure la vida lo millor que es deixi que aquí estem de pas i ningú sap el dia que ens reclamaran des de  dalt, que segurament es deuen fer festes i es deu passar be, com deia al comença,  es tracta de posar vida als anys i no lo que molta gent aburrida  fa,  que posen  anys a la vida i estan a l´expectativa a ser cridats e dalt .

   L´agraïment a to tom que m´acollit al grup dons  m´ajudat i amb ells o  passo pipa.

A la Isabel i Agusti, la Carme i el Fermi, la Fina, el Rodolf, els propietaris de la masia la Isabel i parella i com érem nou,  falto jo,  l´altre Fina, i un record molt especial que es va trobar a falta,  la Maria José que es l´anima de les festes, i per causes alienes a ella no va poder vindre, tots saludats, vinga amics fins la propera que tots esperem sigui aviat, salutacions a tothom.

Traficantes de la miseria humana

       De un temps anse he perdut l´interes de veure els informatius, serà que cada dia es "mas de lo mismo"  i arriba l´hora que et passen las ganes d´estar informat, o be desinformat,  ja que  ells fan veure la situació com mes els acomode i  la guarneixen  al seu gust, jugam aixi amb las miserere humana.

A l´informatiu de les nou, las imatges que mostra van  amb van fer plorar, d´impotència, rabia o no se, amb aquest sentiment d´impotència no plorava sola, els mateixos coopera'ns  o gent anònima que veien la situació  els superava, impotents veien  com la vida dels menuts s´anava apaga'n  ofegat alguns o hipotèrmia ,  la aigua,  esta  a temperatures  baixàs  es impossible  d´aguantar, son massa  petits,  l´esforç i les ganes de reanimar-los  no eren suficients.

Trencava el cor veure com els pares, s´els morin els seus fillets als braços, es te que ser molt insensible per aguantar i  quedar indiferent, jo no bai pode, pensava que aquesta situació ens pot tocar a tots, avui son ells els que tenen que abandonar la seva vida,  part de família,el seu benestar,  la casa i tants altres coses, per anar a buscar un futur incert,  amb una paraula anar a l´aventura per la supervivencia.

Si que es veritat , que ja llocs que estan desbordats, i es pot entendre segons es miri, jo sempre he sentit a dir que las guerres, fan rics als mes rics i anulan a la resta de població.

 Dies enrere refugiats Servis eran tractats  com a besties, caminant per camins enfangats, amb las quatre coses que podien  haver  salvat, gent malalta, vells,  cadira de rodes que quedaran atrapades al mig del fanc, els tiraven menja com si fossin  animalons, aixo son drets humans, jo amb aquesta des-humanitat,  no m´agrada viure, ! jo renuncio de la raza humana!  on per dret  i estic inclosa.

   

Fa uns dies mirant  una entrevista   un expert amb economia i analista bastam conegut, li preguntaren com havia afectat la crisis als mes rics, com la vivien ells, i va contestar de cap manera la crisis per ells no existit, millor dit, com mes crisis tenim els d´abaix mes be viuen els poderosos.

Jo fa temps que no entenc res de res, voldria una explicació si quan venim al mon, venim sense res material i quan ens morim marxem  sense res,  quina finalitat te acumular tanta riquesa, si no en podran gaudir mai, la mort es la cosa mes justa que existeix, pobres i rics, anònims i famosos, de la rasa que sigui una cosa tenim segura i es la mort, te cap raó de ser, acumular tants diners, matar,  torturar ,,extorsionar, es te que ser molt sàdic, els  mes rics de la terra, pa san  per damunt de tot i tot hom.

Aquesta gent ja fa molts anys que es miren el melic, i a mes es permeten mirar la gent per damunt dels ombres, aquesta gent que la premsa del cor els anomena "Gente guapa", nomes son carronya, la gent d´abans tenia una dita, que o deia tot,   De porc i de senyor sem te que venir de mena,  i cada vegada crec que tenien mes raó  que un sant,   ara amb ve al cap una cançó que cantava el Peret , deia  Estafam per aquí, estafam per allà d´aquesta manera aixi amb varen puja,  ell cantara aixo amb tota la gracia  i al dir estafa no es referia a aquest tipus d´estafes, lo seu era per sobreviure, que es diferent.

M´agradaria que els de dalt reflexionessin,  que fossin humans,  nomes que fos una vegada a la vida, que paressin aquesta boxaria que en convertit el mon, tots necessitem viure en pau, al mon ja lloc per a tot hom  per que aquest egoisme,  "jo crec amb Deu"  però m´agradaria alguna vegada veure una prova, i saber el perquè d´alguna cossa, de les que passen i no entenc.